Les cases, els cotxes o la roba podrien produir la seva pròpia electricitat gràcies a la seva pintura, elaborada amb *nano-materials que aprofiten l’energia del sol.
Habitatges revestits d’una pintura que autoabasteix d’energia solar als seus inquilins, roba acolorida amb un tint que recarrega el mòbil i el reproductor de música del seu usuari, impressores casolanes per a crear panells solars domèstics… Ara sembla ciència ficció, però diversos experts en nanotecnologia de tot el món investiguen perquè sigui realitat en un futur proper. Qualsevol superfície podria ser així utilitzada per a generar electricitat mentre brilla el sol, el que suposaria una espectacular embranzida a aquest tipus d’energia renovable.
En Gran Bretanya, els responsables d’un projecte de col·laboració universitat-empresa treballen en un producte que es pugui rociar en els revestiments d’acer dels edificis i capturar així l’energia del sol. El material es basa en unes “nanoestructures d’òxid de titani amb colorant” (DSSC en les seves sigles angleses) que imita la fotosíntesi de les plantes i manca de silici, pel que és molt més barat que les plaques solars convencionals.
Segons un dels seus responsables, Dave Worsley, el material d’aquesta pintura seria més eficient a capturar la baixa radiació solar, una propietat molt útil en llocs poc assolellats. Per això, Worsley afirma que només amb la producció d’acer de l’empresa col·laboradora en el projecte es podrien generar 4.500 gigavats (Gw) d’electricitat anuals.
La iniciativa està cofinançada pel ministeri de Comerç i Indústria britànic i participen Corus Colors, una empresa privada del sector de l’acer, les universitats de Bath, Bangor i Swansea, així com l’Imperial Collage de Londres.
Els consumidors podrien imprimir fulles amb cèl·lules solars mitjançant barates impressores i situar-les en qualsevol lloc de la seva llar per a muntar la seva pròpia estació elèctrica
En Estats Units, un grup interdisciplinar de la Universitat de Berkeley desenvolupa nanopartícules que tinguin propietats fotovoltaiques. Un dels seus responsables, l’enginyer químic Cyrus Wadia, afirma que aquestes partícules, de la grandària d’una mil milionèsima part d’un metre, podrien ser la base d’una pintura que qualsevol podria utilitzar en la seva casa.
Per a això, els investigadors de Berkeley experimenten amb diverses nanoestructures que els permetin identificar un material barat, innocu i abundant, de manera que es pugui fabricar en grans quantitats i generalitzar així l’obtenció d’energia solar.